1.5.10

La bandera blava no vol barques

El govern municipal de Sant Pol de Mar (Maresme) ha renunciat a la bandera blava com a distintiu de qualitat de les platges del municipi. El motiu és que l’Asociación de Educación Ambiental y del Consumidor, que és l’organisme que concedeix les banderes blaves, va demanar al consistori santpolenc que retirés les barques de pesca i l’envelat de la festa major de la platja, perquè molesten i ocupen massa espai. I l’Ajuntament de Sant Pol ha dit “puja aquí dalt i balla”, i que no serà un organisme amb seu a Madrid qui fixi el model de poble que volen. “A Sant Pol –han dit- volem seguir fent vida de poble a la platja i per això no estem d’acord amb els arguments de l’ADEAC que pretén treure de les nostres platges els elements característiques de la vida del poble i del patrimoni local, com les barques de pesca o l’envelat de la festa major, un dels requisits que ens suggereixen per atorgar-nos la bandera blava”. Malgrat la renuncia, Sant Pol ha decidit optar per una altra certificació de qualitat, la ISO 14001, que avali el bon estat de les seves platges i de l’aigua, i que demostri que aquest és perfectament compatible amb la presència de les barques.

Segons l'ADEAC, les barques a la platja molesten.

Fa temps que defenso la teoria que, en general, som una societat que viu d’esquena al mar i que, a diferència d’altres països, no sabem apreciar el nostre patrimoni marítim ni, per descomptat, defensar-lo i conservar-lo. Tret de quatre “romàntics” encaparrats a restaurar unes quantes barques velles i fer-les navegar, i a protestar tímidament quan tiren a terra una barraca de pescadors, una drassana històrica o pretenen arrasar un barri mariner sencer, el gruix de la societat no està, com diuen en castellà, “por la labor”. Per això, decisions com la de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, negant-se a retirar les barques de la platja a canvi de la bandera blava, tenen un valor enorme i em fan pensar que potser no tot està perdut.

 La caseta del motor de Sant Pol amb les barques, part d'un passat mariner recuperat.

No sé si saben, els senyors l’ADEAC, que no fa tants anys les barques de pesca eren presents a moltes platges del Maresme i de la resta del país, i que barques i pescadors convivien perfectament amb els banyistes. Vaja, que no és una cosa que ens hàgim inventat ara, sinó que forma part de la vida, del caràcter i de la fisonomia de molts pobles costaners. Tampoc no sé si saben que, en el cas de Sant Pol, la presència de barques a la platja forma part d’un projecte de recuperació del patrimoni marítim local, que inclou la restauració de la caseta del motor i la construcció del sardinal Sant Pau. A través d’aquests elements, l’associació A Tot Drap realitza periòdicament activitats a peu de platja que mostren al públic aspectes del passat mariner del poble, i que constitueixen una oferta cultural singular i diferenciadora.

Barques i banyistes convivien a la platja de Premià de Mar
i a moltes platges del Maresme.

No crec que al sector hoteler de Sant Pol de Mar li hagi fet cap gràcia que l’Ajuntament hagi renunciat a la bandera blava. O potser sí. Potser s’han començat a adonar que el model turístic de sol i platja –que va convertir les platges dels país en solàriums - comença a estar socarrimat, i que el turisme de “low cost” ja no permet fer l’agost com anys enrere. Fa temps que llegeixo que cal un canvi de model que aposti per un turisme de qualitat; un turisme que, a banda de la qualitat de les infrastructures i del servei dels llocs que visita, també se sent atret per l’oferta cultural d’aquests llocs i per la possibilitat de viure-hi experiències úniques. En aquest sentit, crec que el patrimoni marítim, degudament gestionat i servit, pot ser un element dinamitzador molt important, dins d’aquest d’aquesta nova oferta turística, per a aquelles localitats costaneres que han sabut conservar el seu passat mariner.

Membres de l'associació A Tot Drap treuen el Sant Pau de l'aigua. 
(Foto: Montse Granollers)

Sant Pol de mar no és l’única vila que té barques a la platja. Calella de Palafrugell en té, Cadaqués en té, Badalona també... I ja fa temps que es diu que Sitges vol retornar les barques de pesca artesanal als espigons de la platja de la Fragata. Crec que, avui dia, l’activitat pesquera que antigament s’havia fet a les platges és difícilment compatible amb els usos actuals d’aquest espai. Però no ho és la navegació tradicional, o una demostració de tirada de l’art en el context d’una festa marinera, o el bateig d’una barca, o una exhibició de la maniobra d’avarar i treure, com es feia antigament. Vull dir que no es tracta de convertir les platges en aparcaments de barques, mig abandonades, sinó que les que hi estiguin reuneixin unes determinades característiques i, sobretot, que es belluguin i facin activitats.

Les barques a la platja formen part indissociable de la imatge marinera
de Sant Pol de Mar. (Foto: Montse Granollers)

La decisió de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar renunciant a treure les barques de la platja a canvi de la bandera blava em fa pensar que potser hi comença a haver una sensibilitat de la societat cap al patrimoni marítim i cap a altres maneres de relacionar-se amb el mar, que formen part de l’essència dels pobles mariners. I és que, com diu una de les cròniques que he llegit aquests dies, “Sant Pol pot renunciar a una bandera blava, però mai ha de renunciar a ser el que és”. Crec, doncs, que aquesta decisió del consistori santpolenc mareix tot el suport de les associacions i entitats compromeses amb la recuperació i difusió del patrimoni marítim i de les embarcacions tradicionals. 


20 comentaris:

Antoni Josep Munar Reus ha dit...

Menys banderes blaves i més barquetes avarades a les platges.

Ja em sap greu que els hotelers no ho vegin amb bons ulls, segurament els seus clients ho sabran valorar com també ho fem aquells que estimem els valors paisagístics de les flotes tradicionals, que en comptes de distorsionar l'entorn el complementen.

Anònim ha dit...

Y que van ha hacer los pobres funcionarios de Madrid, cuando todavía en el siglo XXI les cuesta definir lo que es patrimonio.
Ellos deben pensar: BARCA=OBSTACULO=PROBLEMA y aplican la máxima de muerto el perro,fuera la rabia, lo que conlleva la directriz legalista de barcas fuera y fuera problemas.
Saludos: L'encenaire

David ha dit...

Tots aquests que no volen barques a la platja després s'omplen la boca de com de "bonics" són els paisatges costaners de països com Grècia o Itàlia.
Salutacions, Joan!

Xocas ha dit...

Muy buena noticia, Joan, a ver si cunde el ejemplo, que ultimamente se estan poniendo pesados con el tema de las banderas azules.

Amadeu Ros de Xàbia ha dit...

Hola Joan, companys: m'he quedat sorprés per una decisió tan ben presa per part d'un consistori. Al País Valencià estem acostumats al garrot que ens ve en forma de directives de compliment obligatori per part de Conselleries, Ministeris i Brusel·les. És clar que allò de les barquetes sobre la platja només queda bé, com deia En David, a Grècia i Itàlia. A Xàbia els llaüts a la platja van desaparèixer amb els patins a vela dels rics, principis dels anys 70. Només puc aplaudir a l'ajuntament de Sant Pol i fel·licitar-lo.

Fernando ha dit...

Bueno, unos que se enteran. Tendremos que felicitarlos por espabilar y comprender que barcas y playa están integradas y son compatibles con otro tipo de negocios.

Saúde

Náufrago ha dit...

Interesantísima reflexión Joan. Los argumentos esgrimidos son de tal magnitud que ninguna bandera puede anteponerse a ellos.

Lo verdaderamente triste es comprobar como la defensa de la cultura y el patrimonio marítimo restan en vez de sumar.

Mireia ha dit...

Totalment d'acord amb això que dius que el turisme LOW COST NO ÉS CAP GARANTIA DE PROSPERITAT PER A LA NOSTRA ECONOMIA!!

Anònim ha dit...

As praias foron antes un espacio de traballo compatible con actividades de ocio.
Historicamente o uso que a modernidade fixo dela foi a utilización "turística " ( quere dicir, claro, a dun modelo concreto hexemónico)que non é a única forma de actuar. Existe unha obra de Alain Corbin "Le territoire du vide",
(traducida ó castelán en Mondadori, creo) na que se conta cómo foi este proceso, moi recente que acada a memoria dos lugareños que coñeceron o caso de calas nas que non había turismo " de sol y playa".
En Galicia, lugar dende o que escribo, tamén hai microconflictos en torno a esta cuestión. Sei dun caso dun carpinteiro de ribeira que tivo que escoitar queixas duns "domingueiros" por culpa de que o barco que se ía a facer a botadura "estorbáballes" ó quitarlles espazo para tender a toalla...Ese tipo de usuarios non queren entender que esta actividade da construción naval era anterior ó uso de tomar o sol e dar unhas brazadas. Quizás esta xente non se dan conta dos problemas que trae para a conservación e disfrute deste espazo público deixar o coche aparcado á primeira liña de praia. Entre outras consecuencias ademáis da degradación ecolóxica, iso conleva máis redución da área a usar. Claro que como o coche é deles non se quere ver esas consecuencias.
As solucións a longo prazo serían a de dar un tratamento conxunto nas praias e outras zonas do litoral un enfoque conxunto entre patrimonio natural e patrimonio cultural de forma conxunta e integrada. E certamente existe un déficit histórico en canto ó patrimonio marítimo nesa posta en valor conxunta. No campo, nos casos que sei, vaise un paso máis adiante. Un exemplo a poñer podería ser a das rutas turísticas a lombo de cabalo. Iso é trasladable ás embarcacións tracionais. E nese camiño andamos.
Un saúdo para Cataluña e ánimo compañeiros, non estades solos !

Unknown ha dit...

Hola a tothom. Moltes gràcies pels vostres comentaris. És evident que aquest és un tema que tora de prop.

Toni Pep,

No sé què en pensen els hotelers, no n'he llegit reaccions. A l'entrada només intento endevinar-les. El qualsevol cas, no veig incompatible la presència de barques a la platja amb la bandera blava. És cert que ocupen un espai, tot i que els banyistes s'acostumen a posar sempre arran d'aigua; però si aquest espai està net i endreçat, i hi ha un canal senyalitzat per entrar i sortir, no hi veig el problema. A més, és evident que en aquest cas l'Ajuntament de Sant Pol defensa alguna cosa més que un pàrquing d'embarcacions.

--------

Encenaire,

Hay que hacer vez a los funcionarios de Madrid y de donde sea que el patrimonio marítimo bien gestionado aporta valor. En este sentido, la decisión del Ayuntamiento de Sant Pol, además de valiente, me parece muy pedagógica.

---------

David,

Tens tota la raó! A les postals, cartells y fulletons turístics de les nostres poblacions costaneres hi queden molt bé unes barquetes de vela llatina a la platja. Però un cop feta la foto fan nosa.

---------

Xocas,

Seguro que en Galicia tenéis muchas más barcas que nosotros en las playas. Así que ya nos contaréis vuestra experiencia con las banderas azules, aunque el compañero de más abajo ya apunta algunos problemas.

Saludos a la Federación Galega.

Unknown ha dit...

Amadeu,

Suposo que al País Valencià, amb les barbaritats urbanístiques que s'han arribat a fer arran de mar, les barques a la platja només es deuen veure en els quadres de Sorolla. Un consistori sensible amb el seu patrimoni marítim mai no hagués intentat carregar-se el barri del Cabanyal.

---------

Fernando,

Siempre he pensado que el patrimonio marítimo bien integrado a otros sectores económicos, y el turismo sería el primero, puede aportar valor y, por lo tanto, negocio. Bueno, se van dando pasos...

---------

Náufrago,

Es absurdo tener que defender algo tan obvio, ¿verdad? Al final con tanta norma y tanto reglamento vamos a construir un mundo culturalmente "asfaltado" y homogéneo. Y lo más absurdo es que viajamos hasta la otra punta del mundo buscando una singularidad y un tipismo que no nos permitimos en nuestra propia casa.

Unknown ha dit...

Mireia,

Ja fa temps que llegeixo que el dia que es dispari el preu del petroli, tot això dels viatges "low cost" s'acabarà i tornarem als productes de proximitat, elaborats a prop de casa. Vivim en el canvi permanent, y no crec que el sector turístic se'n pugui mantenir al marge. A més, del turisme del sol i platja no se'n viu tot l'any i cal inventar-se ofertes complementàries.

---------

Anónimo,

Muy acertada tu reflexión sobre esas actividades tradicionales que se desarrollaban en zonas costeras y que, en muchos casos, se han visto desplazadas por otros usos de esos espacios. Te contaré un caso que se da en Catalunya. En muchos pueblos de montaña se han ido construyendo chalets y urbanizaciones de segunda residencia, ocupados en su mayoría por gente de ciudad que va a pasar allí las vacaciones y fines de semana. En principio es una buena fuente de ingresos para muchos municipios que dependían de sectores económicos en regresión, como la agricultura, la ganadería, etc. En este sentido, el turismo rural y las segundas residencias les ha dado una nueva vida. Pues bien, se han dado casos de quejas por parte de esos nuevos residentes, ¡porque les molesta el olor de las granjas de animales y los cencerros de las vacas! Quizás se inventen una bandera verde que certifique la calidad de los pueblos de montaña y que obligue a retirar todo el ganado de los prados.

Coincido contigo en la necesidad de buscar soluciones integradoras que permitan un uso conjunto del patrimonio cultural y del patrimonio natural; aunque no es nada fácil, porque a menudo se entra en conflicto con los intereses económicos en esa zona.

Apunto el libro que nos propones.

Gracias por la visita y por el comentario, y hasta pronto.

Unknown ha dit...

Un cas semblant ens passa a Torredembarra, una dotzena de propietaris de gussis ens hem associat per tal de salvar el poc patrimoni marítim que ens quedava.
Portem un any de negociacions amb l'ajuntament del poble per tal de que ens habilitin una zona pròpia d'embarcacions de caire tradicional fora de la zona que l'ajuntament tenia habilitada i que s'havia convertit en una abocador i cementiri de barques, patins i tot el que rondava abandonat per la platja.
L'any passat vàrem començar a fer algunes exhibicions amb la col·laboració del Patronat de Turisme i va tenir força èxit i ens a obert una porta per tal de poder dialogar amb l'ajuntament, ja que ja no ens veuen com quatre propietaris de barquetes, sinó com un reclam potencial de turisme. De fet, enguany ens han concedit dintre del pla d'usos de la platja, una zona de varada de barques tradicionals.
En relació a la bandera blava, us haig de dir que l'any passat, en una revisió de la certificació de la platja ens vàren fer retirar les barques del freu on es trobaven. La reacció dels veins del barri (restauradors inclosos), va fer que l'ajuntament mogués fitxa i a la fi les podem tornar a tenir allà on era més apropiat.
Ara aqui, també s'estan platejant si tenir la bandera blava és tan aventatjós com semblava, o més aviat un cau de problemes.
Saluts.

Anònim ha dit...

Ola outra vez!

Non pasaron unhas horas de escribir o post cando recordei un libro que traía algo escrito sobre a materia.
Trátase dunha obra titulada " Arqueología-jurídico-consuetudinaria-económica " Da autoría de Alfredo García Ramos publicado en 1912. uso a edición facsímil do Consello da cultura galega.
Dí así sobre as varadas nas pp 136-137 ( a cita é algo longa pero con "chicha")

"Es curioso observar cómo en los puertos que no tienen bahía y sí sólo playas, cada embarcación tiene su lugar propio ( nota: en cursiva no libro)para varar, que usa y disfruta con exclusión de los demás, como si se tratase de una propiedad privada. Es verdad que por el uso, por la repetición constante y frecuente de los mismos actos, por el respeto y aquiescencia que les prestan los demás se individualiza, concretándose lo que por razón de su naturaleza y por disposición de la ley es inconcreto. Este respeto que al uso y á la costumbre se tiene con estos hechos que produce la vida marítima extiéndese también a los lugares para tender las redes, secarlas y repararlas que cada embarcación ó dueño disfrutan con exclusión de los demás. Guárdanse tal consideración entre sí las gentes de mar que aunque el varadero habitual de una embarcación esté libre y lo mismo el punto que acostumbra á utilizar para tender las redes, no se lo ocupan, ni le dificultan su uso; quien viene en su ejercicio lo tiene amplio y completo. pero lo que más llama la atención es que estos lugares de disfrute son inherentes á la embarcación, no al dueño,hasta el extremo de que, transmitida la propiedad de aquélla por alguno de los medios ó títulos que el derecho regula, transmítese tamnbién ipso facto ( de novo en cursiva na edición ) el disfrute de las preeminencias que le son propias.
ä peasr deser tan múltiples y varios los hechos qye se engendran á consecuencia ó con ocasión de los aprovechamientos del mar, no se producen conflictos ni cuestiones sobre los que quedan descritos. Esto hace pensar en lo innecesario de la regla jurídica escrita, que por sí sola, con las diversas y varias interpretaciones, espiritual, literal, histórica, etc, origina más litigios que los que producen las relaciones sociales consuetudinarias. "

E agora si hai alguén por aquí ou alí que poida dicir cál era a situación xurídica noutras partes do litoral español sería bó coñecelo.
Saúdos

fangueiro.antonio ha dit...

Excelente artigo, y muy nobre decision sobre el património marítimo local.
Pasarei a mi blog esa noticia, pués se pasa el mismo en Portugal com total desinteresse en las muchas playas de turismo por los barcos locales y la bandera azul es la grande "honra" de quien explora. Turismo si, pero no sacrificando las tradiciones y pescadores locales (me refiro em especial a Póvoa de Varzim que mucho amo), que desde finales del s.XIX empezaran tenendo problemas en varar sus barcos en la playa, para no "molestar" el turista.

Atentamente,
www.caxinas-a-freguesia.blogs.sapo.pt

Unknown ha dit...

Hola, danielet.

Des que vaig publicar aquesta entrada he esbrinat més coses sobre la Bandera Blava i, en principi, no sembla que s'oposin per sistema a que hi hagi barques a les platges. Dius que l'any passat, a Torredembarra, us van fer retirar les barques del lloc on les teníeu, i m'agradaria que ens expliquessis els motius que us van donar, si ho saps.

Pel que fa a Sant Pol, sé que l'ADEAC hi dirà la seva ens els pròxims dies, i caldrà estar atents a les seves explicacions per tenir una visió contrastada i el més amplia possible d'aquesta qüestió.

Em fa molta il•lusió tenir notícies de la Torre, perquè va ser en el Club Nàutic de Torredembarra, a la platja, on vaig començar a fer de monitor de vela, quan tenia 16 anys, amb l'Albert Hernández de company. Me'n recordo que hi havia de mariner en Josep Maria Valls, pescador de Baix a Mar, que va ser qui em va ensenyar a avarar i treure els Optimist a la platja. Jo era navegant de port i no em manegava gens bé a l'hora de sortir de platja. I en Josep Maria, que n'era un expert, perquè llavors no hi havia port i les barques de pesca estaven a la platja, em va ensenyar a entrar i sortir entre el rompent sense fotre'm el vaixell per barret.

Hi ha un llibre molt bonic -"Adéu, sorra!"-, que suposo que ja deus conèixer, que explica el trasllat de les barques de pesca des de la platja de Torredembarra fins al port nou. La veritat és que les barques a la sorra donaven molt d'encant i molt de sabor al barri de Baix a Mar. Però, és clar, pels pescadors deuria ser una millora molt important de les seves condicions laborals.

Moltes gràcies per la visita i pel comentari!

Unknown ha dit...

Hola de nuevo, Anónimo.

A medida que hemos ido tirando del hilo, se va poniendo de manifiesto que la gestión de este espacio público que son las playas resulta bastante complejo. Por lo que tengo entendido, los ayuntamientos definen un plan de usos que debe aprobar Costas. Luego está toda la reglamentación que regula la entrada y salida de embarcaciones. Y si, además, el ayuntamiento ha solicitado la Bandera Azul, debe cumplir una serie de requisitos para merecer esa distinción. Es decir, que se trata de un espacio sujeto a muchas normativas, a las que habría que añadir esos usos ancestrales que se han ido perpetuando como un derecho adquirido que se regula solo. No creo que esa situación que se daba en 1912, a la que hace referencia el libro que mencionas, pueda darse hoy en día cuando hay tantos intereses en juego y todo está reglamentado. Es un buen tema para seguir investigando.

Gracias, una vez más, por tu aportación.

----------

Hola, Antonio

Celebro que te guste el artículo. Dentro de unos días lo ampliaré con la versión de ADEAC, que es la asociación que concede las banderas azules.

Gracias por la visita. Yo también sigo tu blog. Nos leemos.

Nautijorge ha dit...

Bé per l'ajuntament de San Pol de Mar. Sorprenent que un consistori tingui bon criteri. Felicitacions.

rosa roig ha dit...

Amic m'encanta el teu blog i el que dius. T'he votat encantada, jo també presente el meu blog.
Des de l'any passat vis enamorada de la mar, sóc suecana i no comprenc com és pot fer tan mal ús d'una costa.
Em quede el teu blog per enllaçar-lo des del meu, i des d'un post que estic preparant per al mes d'agost.
Fanàstica visió.

Unknown ha dit...

Hola, Rosa, benvinguda a aquest port!

Aixi que enamorada del mar, eh? Uf! Doncs si t'ha agafat fort, es d'aquells amors que et poden condicionar la vida. Jo faig moltes coses darrere de les quals hi ha el mar esperant-me. A banda d'escriure, llegir i navegar -que es quan el contacte esdeve mes intens-, viatjar, com ara mateix, que em trobo a l'altra banda de l'Atlantic, a punt per descobrir nous paisatges maritims i altres cultures marineres.

De vegades, aquesta passio pel mar fa que hi dediquis mes temps i energies que a les persones que tens al voltant; vull dir que es un amor que pot despertar gelosies... Pero, vaja, si ho portes be, es un enamorament molt gratificant i no fa patir com d'altres.

Celebro que t'atradi el blog. El teu tambe m'agrada i l'he enllasat amb la intencio de visitar-lo a partir d'ara. Ah! I tambe t'he votat. Gracies per la visita i a reveure.

I disculpa les faltes, pero escric en un teclat angles que no te accents, ni dieresi, ni ces trencades.