21.3.10

Visita a l’escar de Roses

El cap de setmana passat vaig visitar per primera vegada l’escar del port de Roses des que Drassanes Despuig en té la concessió. A banda d’una neteja general de les instal•lacions, poques novetats s’hi podien observar, ja que encara no disposaven d’alguns serveis bàsics per començar a funcionar amb normalitat. Allà hi vaig trobar unes quantes embarcacions conegudes.


Entre les embarcacions en sec hi havia el Sant Ramon, el vaixell de l’associació Bricbarca de Vilassar de Mar, al qual se li està fent un treball de reparació important, com es pot veure en les fotos que il•lustren aquesta entrada. El vaixell presentava greus problemes de podridura que afecten l’orla, alguns punts del trancanell i dels escalamots, i també algunes traques del folre. Una part de les peces afectades ja s’ha tret i, en el cas del folre de l’obra viva, s’han substituït per llates d’iroko. Sorprèn que, al cap de només cinc anys de la restauració del Sant Ramon, el vaixell presenti aquest grau de deteriorament. Sembla que la causa és la utilització de fusta de mala qualitat per part de l’antiga empresa Drassanes i Escar de Roses que, entre els anys 2003 i 2004, va fer els treballs de remodelació d’aquest antic quillat de pesca, construït al Campello (Alacant) el 1904, per transformar-lo en una embarcació de vella llatina, amb aparell de barca de mitjana.



Una reparació d’aquesta envergadura ha de ser un entrebanc important per una associació no lucrativa com Bricbarca, no només pel cost de l’obra, sinó també, en aquest, pel temps que l’embarcació està aturada. El Sant Ramon navega tot l’any, mogut per una seixantena de voluntaris, i participa en trobades i activitats marítimes diverses, algunes de les quals proporcionen ingressos que reverteixen en el manteniment del vaixell. El canvi d’empresa concessionària de l’escar de Roses ha fet que la durada dels treballs s’allargui més del compte, però esperem que el vaixell estigui llest per a l’inici de la temporada que aviat començarà. 



El Sant Ramon a l’Alguer

Una de les activitats d’aquesta propera temporada que la gent de Bricbarca es planteja per participar-hi amb el Sant Ramon és la travessia commemorativa del 50è aniversari del Viatje del Retrobament”, entre Catalunya i l’Alguer. El 26 d’agost de 1960, el creuer Virginia de Churruca fondejava al golf de l’Alguer amb 139 passatgers dels Països Catalans, acompanyats de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Aquest viatge va ser acollit amb grans festes pels algueresos i constitueix una fita de les relacions entre Catalunya i la comunitat sarda. Doncs aquest any se celebra el 50è aniversari del Retrobament i es preparen molts actes culturals que començaran a la ciutat de l’Alguer i tocaran diverses ciutats de Catalunya, València, el Principal d’Andorra i França. I un d’aquests actes seria una travessia per mar, aquest estiu, com la que es va fer fa cinquanta anys, amb la Moreneta a bord, en què hi prendria part el Sant Ramon. I de moment no en sé res més. Si algú de vosaltres té més informació sobre aquest esdeveniment, li agrairia que la compartís. De tota manera, quan s’acosti la data ja en parlaré més extensament.

La Santa Espina a Seta

A més del Sant Ramon, a l’escar de Roses també hi havia el Sant Isidre, pendent de la reparació d’una via d’aigua a través de la botzina de l’hèlice. L’última vegada que hi vam navegar, de Premià de Mar a Roses, el "xivato" de la bomba de sentina, avisava amb més freqüència del compte. Descoberta l’avaria, suposo que el més aconsellable era treure el vaixell de l’aigua, perquè si fallava la bomba, corria perill d’enfonsar-se. Això és el que li va passar, segons em van explicar, a la Farigola, el llaüt de Calella de Palafrugell, que sembla que es va enfonsar a Palamós, a causa de la nevada del passat dia 8. L’embarcació va ser rescatada i ara és a l’escar de Roses, on caldrà posar-la a punt, però no semblava gaire malmesa. 

Sardinals cap a Menorca 2009 (Foto: V. García-Delgado)

La seva germana gran, la Santa Espina, també és a l’escar de Roses, passant l’hivern. El sardinal de Calella protagonitzarà una activitat molt interessant el proper estiu: una exposició itinerant entre la Catalunya de les dues bandes dels Pirineus i l’illa de Menorca, que expliqui gràficament com són i com naveguen els llaüts de sardinal i les vivències que aporta la seva navegació. L’origen d’aquesta exposició arrenca de la travessia “Sardinals cap a Menorca 2009”, que es va fer l’estiu passat, entre el Port Bo de Calella i Fornells, en què hi van participar els sardinals Notre Dame de Consolation (el Rosselló), Espérance (la Camarga), Sant Elm i Santa Espina (l’Empordà). El viatge tenia com a objectiu posar de manifest la importància d’aquestes activitats de cara a la conscienciació de la societat cap a la recuperació dinàmica del patrimoni marítim. Doncs bé, l’exposició que es prepara per al proper mes de maig recorrerà les poblacions de Seta, Perpinyà, Palafrugell i Ciutadella. Dins d’aquest itinerari, la Santa Espina participarà en els actes del festival “Escale à Sète – Fête dels Traditions Maritimes”, que tindrà lloc en el primer port de pesca francès del Mediterrani del 28 al 30 de maig. La navegada inclou remuntar un petit tram del Canal del Midi, accedint per Narbona fins a Mandirac, per visitar les drassanes on es fan els treballs de recuperació del pailebot Miquel Caldentey, construït a Palma l’any 1916. Més endavant us ampliaré la informació sobre totes aquestes activitats.

L’Äran ja té els pals!

I ara una notícia que no té res a veure amb l’escar de Roses: els amics de “Veles e Vents” m’han fet arribar unes fotos de la col•locació del pals del seu vaixell, la goleta sueca Äran (1903), que va tenir lloc el cap de setmana passat a Sant Carles de la Ràpita. Com canvia un veler amb l’arboradura! Sense pals és com un cos mutilat, un ocell sense ales, una criatura desproporcionada i feixuga. En canvi, amb els pals agafa un aire esvelt, harmoniós i equilibrat. Aviat el traslladaran al port d’Alguadolç a Sitges i la intenció és que comenci a navegar aquest estiu. Tant de bo! En qualsevol cas, és una bona notícia veure com la flota de vaixells tradicionals va creixent dia a dia, i més si es tracta d’embarcacions com l’Äran, destinades a divulgar entre la ciutadania la cultura marítima i la navegació tradicional.




L'Äran arborat i alguns detalls de la coberta (Fotos: Veles e Vents)


9 comentaris:

Navegante ha dit...

Me ha llamado la atención el nombre de la asociación bricbarca pues, salvo que en catalán signifique otra cosa, alude a barcos de gran porte (tres o más palos, los dos primeros aparejados con velas cuadras y el resto de cuchillo), tratándose de una entidad que supongo se dedicará a las embarcaciones menores.

Unknown ha dit...

Hola, Navegante.

Efectivamente, un bricbarca o corbeta es un barco de vela de gran porte, tal como tu lo defines. En este caso, la asociación de Vilassar de Mar toma su nombre de dicha embarcación, pero no sé el motivo y en su web tampoco queda claro. Quizás es porque en Vilassar, como en otras poblaciones del Maresme, había muchos pilotos y capitanes de grandes veleros, además de armadores, y el bricbarca era un tipo de nave mercante bastante común en la época del comercio con América. Pero Bricbarca se dedica a la recuperación y conservación de embarcaciones tradicionales menores. Bueno, el "Sant Ramon", que es su buque insignia, tampoco es tan pequeño, porque tiene 15'50 metros de eslora (28 contando botalón y botafora).

Saludos.

--------

Hola, Endora, quant de temps!

Ah, doncs, sí, em faria gràcia llegir "El asedio". A mi m'agrada el Pérez Reverte; he llegit sis o set llibres seus i sempre m'ho he passat molt bé. I quan escriu sobre coses de mar ho fa bé, perquè és navegant i, a més, sempre es documenta molt. Tinc pendent de llegir el que va escriure sobre la batalla de Trafalgar. És veritat que l'home, de vegades, va una mica de sobrat, però no es talla ni un pèl a l'hora de dir el que pensa i això, encara que no estiguis d'acord amb el que diu, sempre és d'agrair.

Doncs ja me'l passaràs. Moltes gràcies i celebro tornar-te a veure per aquí.

(per cert, que no sé quin problema hi ha amb el feed del teu blog, que no s'actualitzen les teves entrades en el meu blogroll; per això sempre estàs al final de la llista. A veure si ho podem arreglar)

A reveure!

David ha dit...

Devia ser ben emotiu el viatge aquest de 1969. Un retrobament que cal celebrar. Salutacions!

Unknown ha dit...

Perdona, David, però el "Viatge del Retrobament" no va ser el 69 sinó el 60. L'error és meu; em vaig equivocar escrivint la data i el teu comentari, reproduint l'any equivocat, m'ha fet adonar-me'n. Ja ho he corregit.

Doncs sí, suposo que deuria ser molt emocionant, tal com ho expliquen els cronistes de l'època. La veritat és que no sé com estan en aquests moments les relacions catalano-alguereses i si els sentiments de fa cinquanta anys encara es mantenen vius.

Gràcies per la visita i disculpa'm l'errada.

David ha dit...

Bé, cap problema, no vindrà de 9 anys, oi? Home, em sembla que hi ha una agència de viatges catalana que n'organitza cap a l'Alguer. Ha de ser un lloc ben curiós de visitar.

Suso da Moura ha dit...

Hola! Ja feia temps que no hi feia un camentari. Aixó no vol dir que no et llegesi puntualment, com sempre. M´ha agradat molt gaudir de l'oportunitat de veure el casc quillat del Sant Ramón; sempre ho habia vist al mar: molt i molt maco. Sense menyspreuar (es diu?)els cascs en U dels llauts, aquet m´ha semblat molt mariner, amb la quilla pronunciada, el "plan" horitzontal i enlairat y la surtida d'aigues llançada sembla mes apte per la "bolina", menys ballarí, i mes resistent al abatiment i la deiva. M'ha agradat molt: si senyor.
Un plaer llegir-te com sempre i trovar-te com seguidor al nostre modestissim (pero voluntariós) blog.
Em sembla que estic perdent el poc catalá que encara em quedaba. Hauré de fer-us alguna visita; La Tamariua deu estar seca "como la mojama"; i trovo a faltar la llum del Mediterrani, després d'un hibern tant horrorós...
Fins aviat

Suso da Moura ha dit...

Maravellós.

Unknown ha dit...

Hola, Suso!

Si compares els plànols del Sant Ramon i del Sant Isidre veuràs més clares les diferències entre un quillat i un llaüt. En teoria, el quillat ha de ser més cenyidor, com tu dius. Però els llaüts es podien treure a la platja i els quillats no. Vull dir que tot, en un vaixell, tenia i té la seva raó de ser.

Hauràs de fer pràctiques de català, sí, perquè el comences a tenir una mica rovellat. Doncs ja ho saps, vine a posar a punt la "Tamariua" que aquest estiu hi haurà un munt d'activitats.

Gràcies per la visita i pel "meravellós" que has afegit a continuació. Ens llegim!

Anònim ha dit...

Genial brief and this enter helped me alot in my college assignement. Thanks you for your information.