15.2.09

La memòria històrica del mar

El patrimoni marítim immaterial, que és el conjunt de sabers, creences, memòries, tradicions i maneres de ser i de fer de la gent de mar, compta des de fa poc temps amb una nova peça de valor: el llibre “La pesca i els pescadors”, publicat a Sant Pol de Mar pels germans Pere i Jordi Sauleda Parés. El llibre forma part de la col•lecció “El Sant Pol d’ahir i de sempre” i fa un retrat exhaustiu del món de la pesca i dels pescadors d’aquesta localitat del Maresme. Aquest llibre, juntament amb altres iniciatives, apareix en un moment en què la nostra societat reclama recuperar la memòria històrica. Però, en aquest cas, es tracta de la història amb minúscula; de tot allò que ha format i forma part de la vida quotidiana de moltes persones i que els dóna un sentiment d’identitat i de pertinença a una comunitat. Una història que tot just comencem a valorar.



Quan es parla de la memòria històrica, s’associa immediatament a la qüestió dels desapareguts de la Guerra Civil. Però, al marge d’aquesta qüestió, hi ha també una memòria històrica del dia a dia, compartida dins col•lectius socials vinculats a una determinada activitat o comunitat, que cal recuperar i conservar. I això és el que fa el llibre “La pesca i els pescadors”, explicant una història que va tenir lloc a la platja de Sant Pol, des de les primeres dades que es coneixen fins a l’actualitat. És una història magníficament il•lustrada amb prop de 300 fotografies, procedents dels fons dels germans Sauleda i d’altres institucions. Però també n’hi ha moltes que provenen d’àlbums familiars, de santpolencs vinculats al mar, que les han cedit pel llibre. Crec que aquesta posta en valor de les fotos de família, dels records i experiències dels ciutadans anònims és molt important. Primer, perquè dóna a la gent la possibilitat de participar en l’elaboració de la seva pròpia història. I segon, perquè és una font de dades i d’informació impagable a l’hora de fer estudis més especialitzats.

L’any 2005 vaig tenir l’immens plaer de participar en la creació i publicació d’un llibre semblant: “Els premianencs i el mar”, editat per l’Associació Bellamar i l’Ajuntament de Premià de Mar. El llibre mostra una relació que ve d’antic entre la gent d’aquest poble del Maresme –avui, ja ciutat- i el mar, centrada en tres àmbits: la platja, la pesca i la marina mercant. Les intencions del llibre són clares: “no pretén ser un manual d’història, ni un estudi etnogràfic, sinó un àlbum de fotos de la memòria col•lectiva de la gent de Premià de Mar. Un llibre fet amb imatges familiars, experiències personals i fragments de la vida de mols premianencs”.



Tots dos llibres es nodreixen dels mateixos materials. I en tots dos, les persones que surten a les fotos tenen noms i cognoms, i la gent els reconeix i es reconeix com a part d’aquell món i s’hi sent identificat. I tant és que moltes d’aquelles persones hagin mort, perquè la mirada del lector desperta els records i fa que tornin a reviure. Aquesta connexió amb el nostre passat mariner ens defineix com a poble, és una part essencial de la nostra identitat mediterrània, ens dóna sentit de pertinença a una terra, a una tradició i a una cultura, que prové dels nostres avantpassats i de la qual en som dipositaris.

La platja de Premià de Mar, quan encara hi havia pescadors.

A Premià de Mar hi ha una altra iniciativa molt important en aquest àmbit de la recuperació i conservació de la memòria històrica: “La mirada dels premianencs”. Es tracta d’una sèrie de documentals, fets a partir de pel•lícules recuperades, que expliquen la vida de Premià de Mar en diversos àmbits: la indústria, el camp, el mar, l’esport, les festes, etc. Moltes d’aquestes imatges eren pel•lícules velles que van estar un munt d’anys perdudes en trasters, golfes i armaris, i que ha calgut restaurar i conservar per a evitar-ne la destrucció. Els documentals compten també amb el testimoni d’un bon grapat de premianencs que posen veu a les imatges, la majoria mudes, i situen allò que veiem en un temps i un context concret. És emocionant tornar a veure barques i pescadors a la platja de Premià!

Iniciatives d’aquesta mena comencen a sorgir en altres comunitats. A Galícia, el Museo do Mar engegava, ara fa un any, el projecte “A memoria do mar”, que té per objectiu la recuperació i digitalització d’àlbums fotogràfics familiars. La campanya porta un subtítol força explícit: “Construint patrimoni foto a foto”. A diferència d’un llibre, que difícilment tindrà continuïtat, Internet i el món digital permeten crear espais on aquests materials poden créixer al mateix temps que es mostren al públic. A més de la pàgina web on s’hi poden veure moltes de les fotos digitalitzades, hi ha un bloc que permet la comunicació amb la gent que porta el projecte. Em sembla una iniciativa molt bona que valdria la pena que tinguessin en compte els museus de casa nostra i les associacions que es dediquen a la recuperació i conservació del patrimoni marítim.



I, finalment, fa un any i escaig, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç va posar en marxa a través d'Internet el “Archivo de la experiencia”, del qual ja en vaig parlar en una entrada anterior. Té per objectiu donar veu a la gent gran i, a través dels seu testimoni, documentar aspectes de la història d'Espanya durant el segle passat, sobre àmbits molt diversos, perquè en quedi constància i sigui una font d'informació per a les futures generacions. Aquest és un dels testimonis recollits.




El testimoni d'Eugeni Soler, pescador de Palamós, recollit al "Archivo de la experiencia".

Crec que és fonamental recuperar i conservar, amb els mitjans tecnològics de què avui disposem, la història de les nostres comunitats marineres i donar-la a conèixer. Per defensar la nostra cultura i el nostre patrimoni marítim cal conèixer els nostres orígens, cal saber d’on venim. Sabent això tothom pot entendre la importància de salvar de la destrucció una barraca de pescadors, un ormeig de pesca, una barca vella... Perquè vol dir salvar les nostres arrels, allò que som. Hi ha un mena d’eslògan, allò que ara en diuen una idea-força, que ho defineix ben clar: “Es defensa allò que s’estima i s’estima allò que es coneix”.


10 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens raó, Joan, en que el llibre de Sant Pol es una meravella i que cal valorar aquestes iniciatives que tant aporten a mantenir la nostra memória col·lectiva. No sabia de l'existència del llibre "Els premianencs i el mar". On/com el puc aconseguir?

Unknown ha dit...

Hola, Antoni!

Em temo que està exhaurit. Se'n va fer una tirada molt curta, només 1.000 exemplars. L'Ajuntament de Premià se'n va quedar la meitat com a regal corporatiu i l'altra meitat es va posar a la venda, però va tenir tant d'èxit que es va acabar de seguida.

Intentaré esbrinar si el tenen en alguna biblioteca per poder-lo consultar.

Salutacions.

Mercè Salomó ha dit...

Hola Joan:

Referent al llibre "Els premianencs i el mar" he de dir que vaig gaudir molt d'ell.

Molts cops recordo que, quan era petita, amb la mare anavem a comprar el peix quan arribaven els pescador a la platja. Era tot un goig veure aquell peix encara saltironant a les caixes.

I referent a que "Memòria Històrica" nomès es relaciona amb la Guerra Civil crec que, entre tots, hauríem d'utilitzar aquestes dues paraules per una cosa tan valuosa com preservar la nostra pròpia memòria històrica. En aquest cas, la història d'uns pobles de mar, com els nostres.

Abraçades als dos!

Unknown ha dit...

Antoni,

El llibre “Els premianencs i el mar” el pots consultar a la Biblioteca del Museu Marítim de Barcelona (http://ccuc.cbuc.cat/record=b4133830~S23*cat), i també a les biblioteques de Premià de Mar i de Premià de Dalt (http://fsuer24.diba.es/vtls/catalan/).

Salutacions.

-----------

Hola, Mercè.

No sé si és possible, avui dia, a casa nostra, comprar peix directament als pescadors sense passar per la llotja. La veritat és que ho ignoro i potser algú que ho sàpiga del cert ens ho podia aclarir. Si no, li ho preguntaré a un pescador d'Arenys que conec, amb qui espero navegar el proper diumenge. I si ell llegeix això, segur que ens ho aclarirà.

I pel que fa a la memòria, tinc la impressió que cada vegada se li dóna més valor, i els casos que cito a l'entrada en són la prova. Ara cal que tots aprenguem a valorar aquells fotos velles que guardem en una capsa de sabates, i aquells papers vells dels avis, que guardem al traster, i que corren el perill d'anar a parar a les escombraries el día que ens decidim a fer neteja. La pena és que s'ha fet malbé molt de material sense ser conscients del valor que tenia. I això és el que cadascú hauria d'evitar que passés.

Una abraçada!

Anònim ha dit...

A Badalona i a Montgat,es pot comprar peix als matins en la subhasta pública oberta a tothom,a les altres llotges,com la d'Arenys no es permès,però si tens un amic pescador....tens un xollo!!! Ens veiem

Anònim ha dit...

Efectivamente tiene muy buena pinta estre trabajo, lo que más me gusta es la presentación, diciendo lo que es en realidad, los cajones de muchas familias contiene verdaderos tesoros fotográficos que ya solo son memoria, por lo que es de agradecer que personas como los hermanos sauleda se animen a darles vida.
Por cierto, en mayo es mas que probable que me acerque unos dias a Barcelona.

Comtessa d´Angeville ha dit...

I no perdre la memòria... Eixa mar que no és la d'ara, que ja no existeix, és a la que jo somie dedicar-me, i no pot ser.... Lo de ser pescadora va camí de ser activitat de museu...

Anònim ha dit...

Molt interessant !
Aquests llibres de fotografies amb breus estones de text, fan que fàcilment la imaginació voli i et teletransporti en el temps, i gairebé sents i vius aquells moments, aquelles històries,...

Històries que d'altra banda tampoc són tan llunyanes en el temps (i molt properes en l'espai pels que vivim al Maresme).

No m'estranya que el llibre sigui de Sant Pol, tan sols hi he passat un parell de cops en ma vida, això sí, per mar, aturant-me a les seves platges per fer-hi nit i continuar el viatge l'endemà.
Hi ha alguna cosa a l'ambient i en la gent, que fa que enseguida copsis que aquell poble, la seva gent i el mar tenen una estranya i curiosa relació.

I bé, no puc evitar-ho.
Ho sento Joan, corregeix si us plau:
segona línia "compta des de fa poc tems "

Albert.

Gemma ha dit...

Hola Joan,
Quant tornis de la pesca expliquens com t'ha anat.
Cuida't, i per cert ja he vist els curts que em vas recomenar, tens raó, moníssims!

Unknown ha dit...

Hola, amic pescador.

Gràcies per la informació que pot ser útil per la gent del Maresme que ens visita. I un cop aclarit el teu anonimat, a veure quin dia us puc acompanyar a pescar. No he sortit mai amb pescadors professionals i m'agradaria veure de prop com treballeu, a banda de fer-vos moltes fotos.

Estem en contacte!

----------

Hola, Lino.

En Galicia sois pioneros en esto de la recuperación del patrimonio marítimo. Pero creo que cada vez vamos siendo todos más conscientes del valor del patrimonio inmaterial y en todas partes surgen iniciativas para conservarlo y protegerlo, lo cual está muy bien. Lo importante es que la gente sepa dar valor a todos esos materials que tiene en casa.

Y cuando vengas por Barcelona no dejes de avisar Nos vemos!

----------

Hola, Comtessa.

No sé si s'ha plantejat mai la possibilitat, com a sortida professional, de portar un vaixell patrimonial, d'alguna entitat o associació. Pensi que tots aquests vaixells que petites empreses i associacions restauren per fer sortides, divulgació de la navegació tradicional, etc., necessiten patrons amb titulació professional. Per tant, qui li diu que un dia no la veiem de patrona en una d'aquestes embarcacions recuperades. I tal com està la pesca...

----------

Efectivament, Albert, Sant Pol és un d'aquells pobles que encara conserva un cert sabor mariner. I en part és gràcies a iniciatives com les dels germans Sauleda, que fan poble, i a la gent de l'associació "A tot drap", que fan molt bona feina a la platja, amb la restauració de la caseta del motor, la recuperació d'embarcacions, el "Sant Pau", etc.

Ja "p" que faltava ja és al seu lloc. Gràcies!

----------

Gemma, com ja hauràs vist a l'entrada posterior, la sortida no anava de pesca. Aquesta encara està pendent i no pateixis que, quan arribi el moment, ja l'explicaré.

Ens llegim!