29.7.08

La Marina francesa no troba el “Thopaga”

Aquesta nit passada, el dragamines de la Marina francesa Le Sagittaire va intentar localitzar el Thopaga amb l’objectiu d’avaluar l’estat del vaixell, enfonsat a 120 metres de profunditat. Però, de moment, la recerca a resultat infructuosa i el veler no s’ha trobat, segons informa el diari digital Ouest France en una nota de la tarda d’avui dimarts. Abans de plantejar-se el rescat de la goleta és essencial saber com va quedar després del naufragi. “Si el vaixell està partit en dos, es veurà de seguida”, havia dit el portaveu de la prefectura marítima. Però el sonar del dragamines no ha pogut detectar l’eco corresponent a un vaixell enfonsat.

L’associació “Sauvez la goelette Tho Pa Ga”, constituïda dies enrere a Brest, confia en la solidesa del buc. En un
comunicat de premsa publicat al web del Thopaga, l’associació es mostra molt feliç pel fet que la Marina francesa hagi respost tant ràpidament a la demanda d’ajuda. Tot i això, l’operació té un cost econòmic important. De moment, aquestes primeres inspeccions del fons marí representen una despesa de 7.000 euros per tres hores d’intervenció. “Un cost modest –diu el comunicat- a la vista dels mitjans utilitzats, però no menys importants pels armadors que ho han perdut tot i per l’associació que s’ha creat”.

La Marina francesa disposa de
l’equipament més modern per acudir al rescat de la seva flota de submarins a qualsevol lloc del món. Entre aquests equips hi ha diversos aparells submarins que s’utilitzen també en sinistres que afecten embarcacions civils, com vaixells mercants i de pesca. El dragamines Sagittaire, que aquesta nit passada ha estat buscant el Thopaga, va fer una intervenció similar a començament d’any: obtenir imatges de les restes de La P’tite Julie, un pesquer que es va enfonsar el 7 de gener passat. La missió es va fer sota requeriment judicial del procurador de Saint-Brieuc (Bretanya), amb l’objectiu d’esbrinar les causes del naufragi del pesquer. Les imatges de La P’tite Julie al fons del mar es van enregistrar mitjançant un vehicle submarí PAP (peix auto-propulsat). Veient-les ens podem fer una idea força exacta de la magnitud d’un rescat submarí com el del Thopaga, com a mínim en la fase inicial d’avaluació dels danys.

Fins ara, tothom donava per fet que el Thopaga estava perfectament localitzat. I això donava ales a l’esperança de poder-lo rescatar. El fet que no s’hagi trobat és, sens dubte, un cop dur per tots aquells que confien en veure’l tornar a navegar. Però sempre s’ha dit que l’esperança és l’última cosa que es perd... fins i tot al fons del mar.

21.7.08

Especulacions sobre el naufragi del "Thopaga"

El diari digital La Opinión A Coruña publica en la seva edició d’avui un article titulat “Despacho de un barco al naufragio”, en què s’especula sobre les condicions de seguretat del Thopaga i les circumstàncies del salvament de la tripulació.

El hundimiento del Thopaga –diu l’article- ha levantado nuevas inquietudes en los medios marítimos consultados, que se preguntan como es posible que se hubiera despachado de salida en Ibiza una embarcacion con nueve tripulantes que disponía de tan sólo una balsa salvavidas de cinco plazas.

Això contrasta amb les declaracions que Gérald Delgado, l’armador del vaixell, feia poc després del rescat a
Thalassa-online:

Todo ha funcionado a la perfección, la coordinación de la tripulación ha sido excelente. El Thopaga iba perfectamente equipado con todo el material de salvamento.

L’article del diari digital fa referència també al que qualifica de “contradicció notable”. Aquesta contradicció estaria en el fet que, mentre Salvament Marítim espanyol no és partidari de la intervenció de mitjans aliens al propi servei en els rescats a la mar, els francesos van recórrer a l’ajuda un ferry anglès per al salvament de cinc dels tripulants del pailebot. I ho relaciona amb el naufragi del mercant francès Traden, l’any 2001, en què Salvament Marítim hauria permès només la intervenció del remolcador Ría de Vigo, rebutjant l’oferiment d’ajuda d’altres vaixells propers i arribant, fins i tot, a silenciar les estacions costeres de ràdio espanyoles. L’articulista diu que això hauria despertat les suspicàcies dels professionals de la mar, que es pregunten si en aquella ocasió Salvament Marítim va actuar mogut pel fet que el vaixell accidentat era un mercant i, per tant, pensant en obtenir beneficis del rescat.

No conec el cas del Traden ni tinc els coneixements suficients sobre salvament marítim per valorar-lo. Però em sembla que barrejar aquest cas amb el naufragi del Thopaga només fa que crear confusió. Primer perquè no hi veig la relació i després perquè escampa una sospita de negligència sobre l’armador i les autoritats encarregades de despatxar-lo. Em costa molt de creure que un vaixell que habitualment es dedicava al charter no disposés de les mesures de seguretat necessàries per a la tripulació i els passatgers que pogués portar. Tampoc no cec que un vaixell de fusta de 84 anys hagi de ser un vaixell insegur, com sembla desprendre’s de l’article. Com ja vaig comentar en una
entrada anterior, l’empresa Circum Navegaciones, propietària del Thopaga i del Cala Millor, feia revisar els dos pailebots un cop l’any a les instal·lacions de l’empresa Varadero Vinaròs.

Creada una associació per rescatar el pailebot

Per altra banda, la creació d’un organisme per salvar la goleta Thopaga ja és un fet. Es va constituir dimecres passat, dia del Carme, a Brest, amb el suport dels organitzadors del festival marítim i del grup CaraMed, que agrupa les embarcacions de les costes mediterrànies. L’objectiu és inspeccionar el vaixell, que es troba enfonsat a 120 metres de profunditat, comprovar-ne l’estat i mirar de rescatar-lo abans de la tardor. Però per fer això, evidentment, cal recaptar fons. Gérald Delgado, l’armador del Thopaga, té la intenció de crear també una associació a Espanya amb la mateixa finalitat.

Aquest és el mail de l'associació: sauvez@ tho-pa-ga.com

14.7.08

Noticies de l'expedició catalana a Brest 2008

Aquests dies la festa marinera internacional Brest 2008 és en la ment de tots els apassionats de les embarcacions tradicionals. Malgrat que l’enfonsament del Thopaga va tenyir de tristesa el començament d’aquesta cinquena edició del certamen, a Brest la festa continua i cada dia centenars d’embarcacions procedents de diversos mars del planeta surten a navegar juntes en la trobada més gran del món. Segurament som molts els que ens hem quedat amb les ganes d’anar a la Bretanya. Però gràcies al bloc que han obert els membres de l’expedició palamosina de l’associació “La Mar d’Amics”, podem fer-nos una idea de l’ambient que es viu aquests dies a Brest.

L’expedició la formen les barques Nena i Xerina, i cinc tripulants. Allà es van trobar amb el Sant Elm, el sardinal de Cadaqués, que completa la flota catalana de vela llatina desplaçada a Brest.


El bloc de "La mar d’amics" conté un extens reportatge fotogràfic amb fotos com aquesta,
amb la Xerina en primer terme.

13.7.08

Mallorca recupera el llaüt “Alzina”


El passat dissabte 12 de juliol es va presentar al Club Nàutic de S’Arenal de Llucmajor (Mallorca) el llaüt Alzina, recentment recuperat pels integrants de l’escola de Mestres d’Aixa del Consell de Mallorca. Corrien els anys vuitanta quan quatre amics de Llucmajor –un d’ells era Lluc Tomàs, actual batle del municipi– adquiriren l’embarcació el mateix dia que anava a ser cremada. En pagaren trenta mil pessetes. Els amics llucmajorers van fer les reparacions necessàries per poder navegar i el varen destinar al seu esbarjo.


En 1992, amb motiu de l’Exposició Universal de Sevilla, l’Alzina fou traslladat a la ciutat andalusa per a ser exhibit al pavelló de les Illes Balears a l’Expo. Després de l’experiència andalusa, el llaüt es va enfonsar a S’Estanyol –població del sud de l’illa– i va iniciar-se un altre procés de degradació.

Ara fa quatre anys l’Associació d’Amics del Museu Marítim de Mallorca s’interessa per l’estat del vaixell, que torna a ser precari. L’entitat, presidida per Hortensia Blanco, adquireix l’embarcació i aconsegueix que el Consell de Mallorca, a través de l’Escola de Mestres d’Aixa, n’impulsi un altre procés de restauració que ha durat fins ara. El febrer passat l’Alzina fou declarat Bé d’Interés Cultural.

Els 42 pams de l’Alzina –uns vuit metres i mig– tornen a solcar les aigües mallorquines pel goig de tots els habitants de l’illa. A partir d’ara es dedicarà a vaixell museu, a cursos de vela llatina, a excursions dins l’àmbit del turisme rural del municipi de Llucmajor i a participar, representant Mallorca, a les diferents trobades de vela llatina de la Mediterrània. Tots els mallorquins i mallorquines, i els amants del patrimoni marítim en general, estam d’enhorabona. La presentació del dissabte va tenir, però, un caràcter agredolç, ja que a l’ambient surava el record del Thö-pa-ga.

Text i fotos: Jaume Rosselló

-----------

Agraeixo molt sincerament en nom meu i dels lectors d’aquest bloc la generositat d’en Jaume Rosselló, periodista i fotògraf de Mallorca, que m’ha fet arribar aquesta crònica i les fotos de la presentació de l’Alzina. En Jaume segueix també de prop la restauració del pailebot mallorquí Miquel Caldentey, que es fa a Port-Vendres, de la qual n’informa en un article publicat en el primer número de la revista Argo, i que hem anat seguint des d’aquest bloc.

12.7.08

Fundació per rescatar el “Thopaga”


Gérald Delgado i Nicole Legler, els armadors del Thopaga tenen la idea de crear una fundació per rescatar el vaixell. Recordem que el veler va naufragar la matinada del 8 de juliol quan es dirigia a Brest, a causa d’una via d’aigua, i que està enfonsat a uns 120 metres de profunditat. Segons publicava el diari digital “Ultima Hora” d’Eivissa, els armadors volen implicar el govern balear en el projecte. En aquest sentit, Delgado recorda que el Thopaga formava part del patrimoni marítim europeu i considera que és missió de tots recuperar-lo.

Certament l’enfonsament del Thopaga representa una pèrdua important pel patrimoni marítim balear, que era un dels pocs pailebots construïts a les Illes que quedaven en actiu. I si s’han conservat ha estat gràcies a l’esforç d’alguns armadors privats y de l’entusiasme d’uns quants amants del patrimoni marítim, com és el cas del
Miquel Caldentey, un altre pailebot balear que també s’ha salvat de la destrucció. Segons el “Diari de Balears”, l’Ajuntament d’Eivissa havia presentat fa unes setmanes un projecte d’expedient per catalogar el Thopaga com a Bé Cultural, que hauria assegurat la protecció de l’embarcació. La proposta s’havia de sotmetre aviat a la decisió del ple municipal. Malauradament no s’hi ha arribat a temps.

I pel que fa a les causes de l’enfonsament del veler, es manté la hipòtesi d’una topada contra algun objecte flotant que hauria obert una via d’aigua. També es va dir que una fusta de l’obra viva s’hauria pogut desprendre. Però en
Gérald Delgado descartava aquesta possibilitat. A més, el Thopaga i el Cala Millor eren revisats periòdicament a l’escar de l’empresa Varadero Vinaròs S.L., com explica el diari digital “Vinaròs News”.

9.7.08

Solidaritat amb els armadors del "Thopaga"

Incredulitat i consternació són les sensacions compartides durant les últimes hores, des que ahir al matí es va conèixer la notícia de l’enfonsament del Thopaga, per tots aquelles persones que coneixien el vaixell i els seus armadors. Poc a poc es van sabent detalls de com es va produir el naufragi. El web del programa Thalassa publica una entrevista amb Gérald Delgado, armador del veler, en què apunta com a possible causa de l'enfonsament una topada amb un contenidor a la deriva.


No cal dir que es tracta d’una gran pèrdua pel patrimoni marítim europeu; però sobretot ho és per la Nicole Legler i el Gérald Delgado, armadors del Thopaga, que han perdut part de la seva empresa i també el què ha estat casa seva durant molts anys.

Des d’aquest bloc volem expressar tot el nostre suport a la Nicole i el Gérald en aquests moments difícils. I si us voleu posar en contacte amb ells personalment, ho podeu fer a través de la seva pàgina web.



8.7.08

El “Thopaga” s’ha enfonsat!



A les 10’42, he rebut una trucada de mòbil del Josep-Anton Trepat: “el Thopaga s’ha enfonsat, a prop de Brest”, m’ha dit. No m’ho podia creure! Immediatament m’ha passat pel cap el tràgic naufragi del Maria Assumpta en aigües angleses. Però el Josep-Anton ha afegit de seguida que tots els tripulants havien estat rescatats sans i estalvis per un helicòpter, i que semblava que una via d’aigua havia estat la causa del desastre. Una hora i mitja després he rebut un missatge de la Marga, lectora d’aquest bloc, comunicant-me també la notícia. A Internet, la Mar també se’n feia ressò en el seu blog Una mirada a la Ría de Vigo, on hi publica el reportatge fotogràfic que va fer al Thopaga i al Cala Millor, durant l’estada de les dues goletes a Vigo abans de salpar cap a Brest. Més tard el Pepe Vázquez m’enviava per mail la nota de premsa que hi ha penjada al web de Brest 2008 i que és aquesta que reprodueixo:

Le Tho-Pa-Ga, goelette majorquine (Pailebot Goélette) originaire d’Ibiza (Baléares, Espagne) construite en 1924, a sombré cette nuit au large de Penmarc’h, alors qu’elle faisait route sur Brest pour participer au Festival maritime international de Brest 2008 du 11 au 17 juillet. Bien heureusement, cette fortune de mer n’a entraîné aucune perte humaine. Il faut rendre hommage à l’ensemble des sauveteurs qui ont œuvré sur cette opération et à Brittany Ferries qui a dérouté son navire amiral le Pont-Aven, pour venir en aide à l’équipage. Les dernières nouvelles du bateau provenaient de leur escale à Vigo. Les armateurs, Nicole Legler et Gérald Delgado, des professionnels aguerris, mettaient un point d’honneur à être présents à Brest 2008. «Bien entendu», souligne Jacques Sévellec, directeur de la fête, «toute l’équipe de Brest 2008 les attend et met tout en œuvre pour les accueillir et manifester toute la solidarité de l’équipe, de la Ville de Brest et de tout le milieu maritime. L’entraide pratique et humaine s’organise». Le naufrage du Tho-Pa-Ga est une perte inestimable pour le patrimoine maritime européen dont elle était l’un des fleurons.

Una desconsolada Nicole Legler, armadora del Thopaga, explica les circumstàncies de la pèrdua del seu estimat vaixell:

Un voilier espagnol fait naufrage au large des côtes bretonnes - kewego
Un voilier espagnol fait naufrage au large des côtes bretonnes - kewego

Vaig tenir ocasió de visitar el Thopaga amb motiu de la celebració del quinzè aniversari de l’edició catalana del programa Thalassa, en una petita festa al Moll de la Fusta de Barcelona. La goleta era a punt d’iniciar un viatge per les costes de Catalunya i Balears per celebrar els quinze anys d’emissió d’aquest programa emblemàtic. Entre els membres de l’equip hi havia en Josep-Anton Trepat, reporter de Thalassa, que aquest matí m’ha donat la notícia de la pèrdua del vaixell. Avui és un dia trist per tots els que estimem els vells i grans velers.

4.7.08

Paisatges marítims: Formentera

Geologia masegada pel vent i les onades. Penya-segats imponents coronats per fars i torres de guaita que miren de reüll a Barbaria. Barques antigues com la mateixa mar, arrapades a les roques sobre quatre pals gastats. Roques corcades per les aigües salabroses. Mar de turquesa i de maragda. Cristall que el sol fon en reflexos d’or i escata. Líquid amniòtic, tebi i acollidor. Ventre matern del qual no n’hagués sortit mai. Blau de mar, de porta i de finestra. Blanc de calç, de núvol, de sorra i de sal. Verd de sargantana, de vinya, de figuera i de pi. Aire lleuger i perfumat. Olor de resina i d’algues marines. Flaires de maria i de patxulí. Ventet que acarona la pell, les cortines i alguna vela llatina. Culte al Sol, a la Lluna i al cos. Cossos nus i daurats, joves i vells. La naturalitat dels cossos viscuts i la vergonya dels que encara estan per fer. Sensació de llibertat, de viure al marge del rellotge, al ritme que marquen els astres. Mandra infinita. Essències pures del Mediterrani, amb regust de Carib i mars del Sud.

Aquestes són les impressions que conservo de la Formentera que vaig conèixer l’estiu de 1991. Hi vaig anar buscant altres mars i altres platges, diferents als meus. Hi els vaig trobar: la mar més cristal•lina en què m’he banyat mai, amb permís d’alguna caleta amagada i solitària de l’illa grega de Skiathos. La pressió del turisme ja es feia notar i el perill d’espatllar el delicat ecosistema illenc planava sobre la petita de les Pitiüses. Diuen que ara, al bo de l’estiu, no s’hi pot anar. De fet, cada cop és més difícil trobar petits paradisos com Formentera en ple estiu. No sé què se n’ha fet de Formentera d’aquells anys ençà. No hi he tornat... No és veritat! Hi vaig tornar uns quants mesos després d’aquell estiu, a mitjans de març, a gravar un reportatge per televisió. Hi vam arribar amb un veler, des d’Eivissa. Però les fotos d’aquest últim viatge a Formentera les deixo per més endavant.

Aquestes són algunes de les diapositives que vaig fer a Formentera l’estiu de 1991.